T'allunyes de cada racó
d'aquesta casa però
no es pot fugir
dels xiscles
i dels colps sords
amagats darrere de les
parets;
T'agradaria trencar
els miralls que encara
penjen a l'habitació,
Trencar-los
fins convertir-los
en pols,
que no en quedés
cap fragment
que reflexe allò
que mai volies veure,
però que saps que és
dins teu,
com una estella
que forada i es clava
dins la pell.