Es fa tard i des del llit
només arriba la llum
dels fanals i el soroll
ofegat
d`unes petjades
que acceleren el pas.
Per la finestra oberta
s`escolta un gos somicar,
però es confon
amb
el ritme
tallat
de la teua
respiració.
La vigília trenca
el so
del silenci,
mentre la pressa
forada els sentits
i et porta al fons
del batec de la ciutat.
miércoles, 26 de marzo de 2014
viernes, 14 de marzo de 2014
Els vidres amenacen esclatar,
El vent és un
XISCLE
solitari
que colpeja des de l’exterior,
Dins, a l`habitació,
t’acomodes al seient,
però ja fa temps que ets fora,
quasi sense adonar-te’n.
Tot és tancat, mentre l’aire
S’ho emporta tot
sense que pugues fer-hi res
perquè
tu
ets
l’esquerda,
el vertigen, l'udol, el nervi.
El vent és un
XISCLE
solitari
que colpeja des de l’exterior,
Dins, a l`habitació,
t’acomodes al seient,
però ja fa temps que ets fora,
quasi sense adonar-te’n.
Tot és tancat, mentre l’aire
S’ho emporta tot
sense que pugues fer-hi res
perquè
tu
ets
l’esquerda,
el vertigen, l'udol, el nervi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)