Bellvitge

Has obert els ulls,

hi ha una taula parada,
nadals, sonen veus i
semblen imatges d'ahir,
però l'ahir és ara,
i ara em fa mal.
Tot és fosc,
poc
a
poc
només
s'escolta
un batec,
algú diu adéu
i no pots contestar-li,
una mà t'acaricia,
més sincera que mai,
però llunyana de tu;
Saps que és l'última,
apretes fort
i tornes a taula,
com ahir,
com sempre.