sábado, 4 de octubre de 2014

Caminàvem sense destí,

travessant, sense immutar-nos

els conglomerats de gent

que ocupen les avingudes

en les hores puntes.

Érem dues taques fosques

Dissoltes entre la pol·lució

I els llums dels semàfors.

Mentre creuàvem el carrer

tornava a contar-te

aquell maldecap que

no em deixava dormir;

de sobte, 

em demanares que callés

però ja  feia temps que

que l’únic que feia era

estrènyer les dents

sense adonar-me’n.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada