Condueixo cap a la platja,
per una carretera amagada
entre cultius cremats.
Fa temps solia perdre'm
per aquests camins,
però res no ha canviat:
deixalles, gavines,
solitud.
Comença a ploure,
les gotes s'acumulen
com cossos sobre el
parabrises.
El mar és encara llunyà,
puge la ràdio, no
l'escolte,
ature el cotxe entre
fem i vidres trencats.
Em veig pel retrovisor
i només trobe una taca
fosca,
esborronada per l'aigua,
que em mira
com si fos un estrany.