T'allunyes de cada racó

d'aquesta casa però

no es pot fugir

dels xiscles

i dels colps sords

amagats darrere de les parets;

T'agradaria trencar

els miralls que encara

penjen a l'habitació,

Trencar-los

fins convertir-los

en pols,

que no en quedés

cap fragment

que reflexe allò

que mai volies veure,

però que saps que és

dins teu,

com una estella

que forada i es clava

dins la pell.

Condueixo cap a la platja,

per una carretera amagada

entre cultius cremats.

Fa temps solia perdre'm

per aquests camins,

però res no ha canviat:

deixalles, gavines, solitud.

Comença a ploure,

les gotes s'acumulen

com cossos sobre el parabrises.

El mar és encara llunyà,

puge la ràdio, no l'escolte,

ature el cotxe entre

fem i vidres trencats.

Em veig pel retrovisor

i només trobe una taca fosca,

esborronada per l'aigua,

que em mira

com si fos un estrany.

Es fa tard i des del llit
només arriba la llum
dels fanals i el soroll
ofegat
d`unes petjades
que acceleren el pas.

Per la finestra oberta
s`escolta un gos somicar,
però es confon
amb
el ritme
tallat
de la teua
respiració.

La vigília trenca
el so
del silenci,
mentre la pressa
forada els sentits
i et porta al fons
del batec de la ciutat.

Els vidres amenacen esclatar,
El vent és un

XISCLE

solitari

que colpeja des de l’exterior,
Dins, a l`habitació,
t’acomodes al seient,
però ja fa temps que ets fora,
quasi sense adonar-te’n.
Tot és tancat, mentre l’aire
S’ho emporta tot
sense que pugues fer-hi res
perquè
 tu
    ets
          l’esquerda,

el vertigen, l'udol, el nervi.

Busco, 

inestable,

surcos en el sesgo;

Fracciono 
             mi voz

en múltiples

polaridades,

alienadas al vínculo.

Deconstruir

               los márgenes

es atacar 

         el centro;

ahondar 

         las grietas,

como única 

estructura. 

 

 

 

 

Aislado,
en otra secuencia,
omito el nexo que traza
la geometría del tiempo.

Conocer es ocupar
el hiato
que fracciona la espiral;
instalarse en el vértigo
en busca de equilibrio.

Alterno planos y estructuras,
divido
        la circunferencia
en segmentos dispares,
equidistantes y ajenos.

La experiencia no es una,
sino miles,
         múltiples,
diversas.

Demà,

el sol esborrarà

les nostres emprentes;

no quedarà més que

un grapat d'ombres

darrere dels portals.

 

Som fragments,

nit i febre

que el matí nega,

com les onades

la platja.