viernes, 14 de marzo de 2014

Els vidres amenacen esclatar,
El vent és un

XISCLE

solitari

que colpeja des de l’exterior,
Dins, a l`habitació,
t’acomodes al seient,
però ja fa temps que ets fora,
quasi sense adonar-te’n.
Tot és tancat, mentre l’aire
S’ho emporta tot
sense que pugues fer-hi res
perquè
 tu
    ets
          l’esquerda,

el vertigen, l'udol, el nervi.




1 comentario: