Els vidres amenacen esclatar,
El vent és un
XISCLE
solitari
que colpeja des de l’exterior,
Dins, a l`habitació,
t’acomodes al seient,
però ja fa temps que ets fora,
quasi sense adonar-te’n.
Tot és tancat, mentre l’aire
S’ho emporta tot
sense que pugues fer-hi res
perquè
tu
ets
l’esquerda,
el vertigen, l'udol, el nervi.
Me gusta mucho!!
ResponderEliminarDale aire por el medio :)