Falten pocs minuts

per a que arrivem a l'estació;

només puc mirar els reflexes

de la teva ombra al cristall:

Ara arbres,

                    ara cases,

                                       ara foscor,

ara tu.

Sota del nostres seients,

s'amaguen dolors i dubtes

que lluiten per eixir fora,

quan el comboi aminora

la seua velocitat.

 

 

Darrere de la finestra,

els horts són efervescents,

es diluïxen entre fanals

i tones d'electricitat.

Tots aquests enderrocs

són fidels a la buidor

que amaguen els cossos

fets dels afores de ciutat.

Sona una veu mecànica

anunciant la teua parada;

bufes, agafes la jaqueta

i et prepares per a un món

que et desafia famolenc.